Xè Festival d'estiu de la Seu d'Ègara OCT'48: Quixot 2.0

Si avui en Quixot despertés del seu somni, la seva bogeria seria quimera o realitat?

Què passaria si traslladéssim el que considerem bogeria d’en Quixot a la realitat dels nostres dies? Ens adonaríem que potser moltes de les paraules que fem servir per definir la nostra societat en realitat són situacions que potser estan allunyades del seu significat? En la història de la música hi ha un nom que destaca per sobre de tots els altresen el moment de descriure personatges, situacions i explicar històries d’una manera burlesca a través de la música instrumental: G. Ph. Telemann.

Des de música sobre en Quixot als sons dels personatges de la Comedia dell’ Arte, música referent a l’aigua, als malalts de gota, la malaltia de la son, diàlegs entre personatges imaginaris, querelles, cracs borsaris….

I si cerquem imaginació en les paraules ens trobem a Josep Pedrals. Units aquests elements ja tenim una combinació explosiva per poder veure la nostra vida actual amb una mica d’humor a través dels ulls imaginaris d’en Quixot.

Música de: G. Ph. Telemann i F. I. Biber Direcció narrativa: Josep Pedrals