Platea - TNT

El col·lectiu basc Tripak (que en euskera vol dir “entranyes”) ens convida a endinsar-nos en la irrealitat d’aquest llimb remot, un espai limítrof on el cos apareix i desapareix, mor i ressuscita, s’encarna i es descompon. Amb un peu al teatre físic i un altre a les belles arts, les Tripak conjuren Rodoreda, Vermeer i Wagner en un sol imaginari, un somni atàvic on les vides passades de diversos personatges coincideixen sota l’esguard d’un mestre de cerimònies diví cansat de tant d’esforç per mantenir en marxa el món que ell mateix ha creat. “Si Déu existeix, ara mateix està esgotat, explotadíssim”, ens diu l’Andrea Berbois, intèrpret de la peça i encarregada, juntament amb Garazi Navas, de crear l’atmosfera musical de la proposta, inspirada en els sons del mar i en la persistència obcecada de les ones.

Un fil subtil de poesia visual llisca entre els diferents elements de la peça, des de l’espurneig platejat dels peixos a les plates d’argent, i dels reflexos d’aquestes plates a la platea del teatre, on també nosaltres, espectadores, complim fidelment el rol d’esperar en un llimb indefinit que la nostra vida s’aturi un moment per donar-li pas a una altra, fins que també aquesta s’extingeixi i puguem recuperar el nostre present, el nostre personatge.