Vull la vida, mentre em quedi alè. Lectura Teatralitzada Joan Salvat-Papasseit

Poques vegades trenta anys de vida donen per tanta vida com la d’en

Joan Salvat-Papasseit. Va ser un enamorat, fins a l’últim alè, del poder

de la paraula amb la quan descrivia el dia a dia de la seva gent, els

escenaris de la seva terra i la quotidianitat de la seva ciutat, Barcelona.

Ho feia amb vocació, sabent quina era la seva missió i lluita com a

poeta, amb consciència de classe, des de l’avantguarda o la cultura

popular, amb l’anhel d’escriure, també, els seus somnis.

Cent anys desprès de la seva mort, la seva veu segueix sonant encara

actual i tan plena de força i optimisme, com quan, malgrat la salut

malaltissa i la presència constant i amenaçadora de la mort, sucava la

ploma al cor per dibuixar el cel blau, un mar en calma, l’anar i venir

del tramvia o el desig fugisser.

Amb aquest homenatge volem lloar el poeta, conèixer la persona i

aplaudir la seva actitud vital: Viure trenta vides en una. Viure i beure’s

la vida d’un sol glop.