Pazzo

Pazzo

"Què queda quan ja no queda res? Si des que tenim memòria sempre hem estat en crisi i la cosa ha anat a pitjor, per què totes les generacions parlen d'una anterior "època daurada"? És que ja ha passat o encara ha de venir? És això que vivim ara, potser, la nostra època d'esplendor? Per què si se suposa que ara "estem millor que mai" jo tinc aquest nus constant a la gola i aquest mal d'esquena?"

En Dàrius i en Francesco, dos artistes de circ, malviuen de fa anys al costat d'una carpa al mig del camp, lluny del poble. Tots dos intenten trobar la manera de mantenir viva la flama del seu ofici i de l’art però sense gaire èxit, fins que un dia en Francesco decideix tornar a aixecar un únic passi de comiat, deu anys després que l’últim espectador abandonés la seva carpa. La idea sembla de bojos fins que, per a sorpresa de tots dos, algú compra una entrada.

Pazzo, amb unes magnífiques interpretacions de Jordi Banacolocha i Adrià Salazar, parla del testimoni generacional just en el moment que canvia de mà. Un emotiu espectacle sobre la relació de dos artistes que un dia van ser i que ja no són, i que intenten, desesperadament, recuperar la il·lusió perduda. Un cant a l’amor a la vida i a la llibertat. Obra teatral de Fèlix Herzog sobre els vincles familiars, el relleu generacional i les obligacions imposades socialment, dirigida per Roberto G.Alonso.

Dissabte 30 de novembre a les 21h a El Casal d'Olesa