La luz de un lago - TNT

Les creacions de El Conde de Torrefiel estan innegablement incrustades al fons de les nostres retines com a part del nostre imaginari escènic. Tanya Beyeler i Pablo Gisbert sempre han observat de prop les transformacions que està vivint el nostre món, sovint abans que trobem les paraules per descriure-les. Amb aquesta nova peça, fan un pas més en la direcció que havien encetat amb Una imagen interior, i ens conviden a deixar de mirar, a fregar-nos els ulls fins que es torni tot borrós.

Vivim en una era d’excés visual, i la nostra relació amb les imatges és cada dia més tòxica. Si les xarxes socials, la publicitat i la intel·ligència artificial vomiten imatges com xurros, quin sentit té per al teatre contribuir a aquesta hipertròfia constant? La Tanya ho té clar: “abocar-se a això és un suïcidi”. Per això aquesta peça insisteix en la necessitat de fugir de les superfícies olioses i l’olor de refregit, per tornar a l’essència del llenguatge teatral: el temps, la paraula i la presència. “Generar una conflictivitat en la imatge des del discurs teatral és necessari per pensar com ha de ser el teatre del futur”, rebla la Tanya.