Finalitzat

Ostres... aquest esdeveniment ja ha finalitzat, però et podem ajudar a estar al corrent dels pròxims esdeveniments si et subscrius a la nostra newsletter. Així podràs reservar la teva entrada a temps i saber què fan a prop teu!

HE MORT EL POP

Teatre

  • HE MORT EL POP
  • HE MORT EL POP

Ciutat: Reus

Lloc: Sala Santa Llúcia

De dissabte 19 d’octubre 2024, 19:00 h a 20:30 h

Veure descripció de l'esdeveniment
ds. 19 d’oct.
19:00 h
Finalitzat
En commemoració dels 100 anys de la mort d’Àngel Guimerà i en motiu de l’any Guimerà 2024, APUNTA TEATRE i la FEDERACIÓ D’ATENEUS DE... Llegir més

En commemoració dels 100 anys de la mort d’Àngel Guimerà i en motiu de l’any Guimerà 2024, APUNTA TEATRE i la FEDERACIÓ D’ATENEUS DE CATALUNYA, presenten l’espectacle “He mort el pop”

en una dramatúrgia de Lluís-Antón Baulenas i que recull tres de les peces més rellevants de l’autor, Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894) i Terra baixa (1897) en una desconstrucció de cadascun dels textos amb un tractament de comèdia on pretenem apropar la prolífica trajectòria de Guimèra des d’un altre punt de vista, la contemporització dels clàssics.

Un espectacle que té per essència contempo­ritzar temes recurrents de l’autor, com els con­flictes passionals, la rebel·lió contra els poders establerts o l’empoderament de la dona. Una proposta universal amb l’objectiu d’apropar l’obra de Guimerà al públic actual en to de comèdia.

Tres drames sobre les passions humanes, tres conflictes socials i classistes i tres desenllaços punyents i ben diferents. Un teatre vigent en tots els aspectes; pur espectacle representatiu del món d’avui.

Una paròdia amable sobre el món i els perso­natges d’Àngel Guimerà. Una altra manera de commemorar-ne el centenari de la mort. Acostar-s’hi des de la paròdia no deixa de ser un homenatge que considerem original i des de la complicitat amb el gran autor, fem bro­ma, ens preguntem què se’n devia fer d’en Manelic, de la Blanca de Mar i Cel o de la mateixa Maria Rosa. I ens ho preguntem amb broma i ironia, com quan, amb tota la confiança, en un dinar de nadal, volem prendre el pèl a l’avi. Des de l’amor i, no cal dir-ho, l’admiració