Culturales
Ciudad: Terrassa
Lugar: Sala d'Actes Joaquim Cardellach
De domingo 20 marzo 2022, 18:30 h a 20:00 h
Lletra de Feliu Formosa, Música de Joan Manau Valor. Tenor: Jorge Juan Morata
Quan es va publicar Darrera el vidre, poesia de Feliu Formosa 1972-2002, em va provocar forts sentiments especialment el cicle de 20 poemes titulat, “Cançoner”.
Com be explica el propi Feliu en aquestes poesies parla de pèrdua, absència, enyorança, bellesa, tendresa….
Sentiments, tots ells, que vaig sentir en un moment determinat de la meva joventut, sortosament no per una pèrdua irreparable. De fet, a aquests sentiments jo hi puc afegir, al cap de molts anys, el del retrobament també present al Cançoner però com un desig i en el meu cas ha estat una realitat.
És des de la meva pròpia experiència que he construït la música. És des de dues experiències diferents, una expressada en la poesia i l’altra en la música on el cicle de Lied Cançoner pren vida en una barreja de les dues experiències. No puc dir la meva música, perquè en part també es del Feliu, ja que sense les seves poesies no hagués existit aquesta música.
Joan Manau i Valor
Cinc mesos després de perdre la meva companya Maria Plans, que va morir la nit del 4 al 5 d’octubre del 1974, vaig escriure els vint poemes del “Cançoner”. El dol encara m’acompanyava, però ja em vaig veure capaç de reflexionar amb una certa serenitat sobre la pèrdua i l’absència, tot enyorant la Mari, mare de les meves dues filles, esplèndida actriu, dona d’una gran humanitat, d’una bellesa i d’una capacitat de tendresa per a mi úniques. Vaig voler escriure evitant qualsevol mena de sentimentalisme però amb un sentiment de desconcert i de rebel·lió contra la desaparició, als quaranta anys, de la persona estimada, amb qui havia conviscut durant catorze anys plens d’experiències enriquidores. Al llibre parlo de la soledat, l’estranyesa, la desolació i també d’un hipotètic retrobament en un futur ignot.
Per això el contingut del recull es podria resumir en les paraules que clouen l’últim poema en què es parla d’aquest retrobament: “I tot acabarà en una abraçada / que serà la primera. / No hi haurà ni passat ni futur. / Tot serà lògic/ I aquest poema mai no haurà existit”.
Un agraïment molt gran a Joan Manau Valor, autor i intèrpret de la música, i al tenor Jorge Juan Morata per haver volgut compartir magistralment amb mi tot el que he volgut posar en els meus poemes.
Feliu Formosa i Torres